El color és una variable fonamental per diferenciar, per exemple, una espècie botànica d’una altra. El problema és com referenciar-ho de forma universal. En el camí a la normalització del color van néixer les taules o cartes de color. Un exemple és el sistema Pantone.

L’origen d’aquests codis es troba en els estudis científics. L’exemple que ha arribat en millors condicions als nostres dies és la taula de colors de Thaddeus Haenke (1761-1817), que numera fins a 2487 colors i va ser usada en l’expedicióMalaspina.

Molts artistes usen sistemàticament taujanes de color limitades i defineixen gammes cromàtiques amb les quals treballar en els seus dibuixos, alguna cosa molt comú en la il·lustració digital.

Llibres sobre il·lustració botànica:

The Art of Botanical Painting de Margaret Stevens.
Botanical Painting with Coloured Pencils de Ann Swan.
How to Draw Plants: The techniques of botanical illustration by Keith West.
Botanical Sketchbook de Mary Ann Scott, Margaret Stevens.
The Botanical Palette: Colour for the Botanical Painter The Society of Botanical Artists, Margaret Stevens.
Botanical Illustration: Painting with Watercolors de Siriol Sherlock.
Botanical Illustration Course with the Eden Project de Rosie Martin.
The Art of Botanical Drawing de Agathe Ravet-Haevermans.
A-Z of Flower Portraits de Billy Showell.

 

Carta de color de Thaddeus Haenke de la Expedición Malaspina (1775-1794)

 Font: Cabezas L, López I, Olivier JC, Campos R, Barbero M. Dibujo Científico: arte y naturaleza, ilustración científica, infografía, esquemática. Dibujo y Profesión 4. Ed Cátedra, 2016, Madrid.