L’objectiu de la il·lustració científica és representar una realitat complexa de la manera més clara possible. En el cas de voler representar l’anatomia d’una planta, per exemple, la il·lustració es planteja com el recurs més eficient ja que permet esquematitzar les estructures internes per poder-les representar amb major claredat. Un altre exemple molt vàlid és el cas de l’anatomia humana: una fotografia d’un òrgan pot resultar desagradable i poc clara. En canvi, una il·lustració permet veure més enllà i apreciar tots els detalls anatòmics de l’òrgan. En aquests casos la il·lustració resultaria un recurs tan vàlid com un text, ja que aporta la informació de manera visual i esquemàtica.

Moltes vegades es considera que la imatge és un element merament decoratiu que no aporta cap tipus d’informació al text. En el cas de la il·lustració científica aquest concepte no tan sol és fals sinó que no podria estar més lluny de la realitat. Una il·lustració botànica pot aportar punts o més elements com un text escrit, amb la gran diferència que mitjançant el dibuix és molt més fàcil esquematitzar i visualitzar els conceptes exposats.

La gran diferència és que la il·lustració es pot manipular per aconseguir mostrar la part que més ens interessa. Per exemple, és molt difícil fotografiar organismes vius en el seu mitjà de tal forma que siguin didàctics i mitjançant la il·lustració aconseguim eliminar l’excés d’informació i sintetitzar l’element de forma clara. La il·lustració científica ofereix més informació que una fotografia. No obstant això, la il·lustració necessita i es recolza en moltes ocasions de la fotografia. A més, hi ha elements que no es poden fotografiar (com a animals extints o reconstruccions històriques) i l’única forma de visualitzar-los és a través del dibuix.

Alalcomenaeus cambricus – Roman Garcia